IRÈIXER-SE, [IREXER-SE, IRAXER-SE] v. refl.

Encoleritzar-se, irritar-se.

"Sempre s ireix, tant ha d erguyll,
Tot quant li dius li torna anuy,
E irex se leugerament
E crema dintree forsosament;"
Facet 1.437

"E fets richs cels qui no u merexen,
E puys, cels qui ab Deu s irexen,
Ffets pugar pus alt que lls humils;"
Metge, Bernat Llibre de Fortuna e Prudencia 424

"¿Cuydats vos que tota ira sia peccat? No pas, ans vos dire pus fort, que cas hi pot haver que no iraxer o no enfellonir se seria peccat."
Eiximenis, Francesc (?) Doctrina compendiosa 904, primera partida, XVI

"Tot es egual / quant surt de ta potença,
d on tinch per foll / qui vers tu s vol irexer."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 37, CV